MANIFEST DEL DIA INTERNACIONAL DE LA DISCAPACITAT 2009

MANIFEST DEL DIA INTERNACIONAL DE LA DISCAPACITAT 2009


Fa uns tres anys, diverses entitats vinculades a les persones amb discapacitat vam començar un nou camí amb l’Ajuntament de Terrassa. I li vam dir Taula de la Discapacitat.

Tots erem conscients de que hi havia molta feina per fer i de que les pautes que havíem seguit fins llavors no eren prou vàlides i ens portaven sovint al desencontre, al desencís i a la frustració.

Poc a poc, des de les primeres reunions en les que tots plegats vam abocar un munt de problemes i mancances que pateixen les persones amb discapacitat, vam anar descobrint que ens calia anar pas a pas. I es van començar a crear comissions de treball. Això ens va permetre conèixer a polítics i tècnics de cadascuna de les àrees, així com a membres de les altres entitats.

I va ser així com vam trobar el principal actiu de la Taula: la comunicació directe entre les persones que tenen els problemes i les que han de treballar per resoldre’ls. D’aquesta manera, tots hem après i, per tant, hem començat a ser més efectius. Per que l’altra lliçó és que, tot i ser molt important el debat, aquest no te cap sentit si no es plasma en una acció. Per petita que sembli.

També hem descobert que les necessitats de les persones no es poden compartimentar, que quan parlem de mobilitat o de lleure, també estem parlant d’accessibilitat i de recursos socials.

I que les necessitats d’una persona amb discapacitat física no son les mateixes que les d’una persona amb discapacitat intel·lectual.

Per això és tant important el treball transversal, tant des de la vessant dels tècnics fent partícips a les diferents àrees municipals, com des dels representats de les persones amb discapacitat que han de recollir la màxima diversitat que hi ha en aquest mon.

Ens queda un camí molt llarg, però l’hem de seguir caminant, i ho hem de fer parlant, aprenent, formant, sensibilitzant i, sobre tot, fent.

I ho hem de fer, tots, sota el nou paradigma que fa uns anys s’està imposant cada cop amb més força. Estem passant dels conceptes de caritat, de compassió, d’assistència social al dels drets. Al llarg de la història, la lluita pels drets civils ha estat una constant: tots recordem els moviments per la no discriminació a les persones per raó de la seva raça, per raó del seu génere, per raó de la seva orientació sexual. Tots sabem el que és el racisme, el masclisme, la homofòbia. Doncs bé, nosaltres hem de lluitar per la no discriminació de les persones amb discapacitat. Hem de desterrar el “minusvalidisme” de la nostra societat.


Un fet cabdal va ser l’aprovació de la Convenció de les Nacions Unides pels drets de les persones amb discapacitat i la seva ratificació pel nostre Estat, on forma part de l’ordenament jurídic des de Maig del 2008. A iniciativa de la Taula, l’Ajuntament de Terrassa va aprovar unànimement la seva adhesió a aquest Tractat. De tots nosaltres depèn que tant la lletra com l’esperit d’aquesta norma no es quedi en el paper, sinó que realment serveixi per anar eliminant tantes i tantes situacions que les persones amb discapacitat i les seves famílies viuen diàriament.

Quan una persona no pot entrar a una botiga a comprar-se unes sabates, perquè hi ha un esglaó que l’impedeix entrar en la seva cadira de rodes, està sent discriminada.

Quan una persona no pot pujar en un transport públic, perquè no està adaptat, està sent discriminada

Quan un nen no pot fer servir cap joc en un parc infantil, per raó de la seva discapacitat, està sent discriminat.

Quan una persona no pot portar a terme el seu projecte de vida de forma independent, perquè li manca un assistent personal, està sent discriminada.

Quan una persona amb discapacitat no pot aparcar en una zona reservada, perquè està ocupada per un vehicle no autoritzat, està sent discriminada.

Com veieu, aquests són alguns dels molts reptes, molt importants per a moltes persones, però si som conscients dels nostres actius, ens adonarem que els podem aconseguir.

Estem en una ciutat que, tradicionalment, ha estat capdavantera en la promoció de recursos i serveis especialitzats. Una ciutat que ha fet seu el lema: “tothom suma”.

Tenim una xarxa d’entitats disposades a treballar colze amb colze amb l’administració, aportant el coneixement precís de les necessitats, mancances i recursos actuals. Però també disposades a reivindicar i a lluitar el que calgui quan les coses no es facin bé.

Tenim uns tècnics municipals preparats i amb una predisposició exemplar per a aprendre tot allò que només es coneix quan es viu, i per a ensenyar allò que molts desconeixem.

Tenim professionals en tots els àmbits que, dia a dia, fan amb el seu treball, la seva dedicació, la seva humanitat, que la vida de les persones amb discapacitat sigui millor: mestres, monitors, professionals de la salut, treballadors dels transports adaptats, voluntaris, cuidadors….

Què ens cal? Que les persones en les que hem delegat com a ciutadans la responsabilitat de la gestió pública: alcalde, regidors, diputats, posin la seva voluntat, però també els recursos, materials i organitzatius, necessaris perquè aquest enorme potencial humà no sigui malbaratat.

Per això us demanem des de la Taula de la Discapacitat que amb les vostres decisions, amb els vostres pressupostos, amb les vostres actuacions en el dia a dia, ens ajudeu a fer de Terrassa la veritable Ciutat de les Persones.