lunes, 24 de mayo de 2010
jueves, 25 de marzo de 2010
Dismifísics comparteix inquietuds de la via pública amb la Policia Municipal
http://www.terrassadigital.cat/detall_actualitat/?id=4071
La iniciativa s’ha emmarcat en la formació que regularment rep el cos de seguretat. Dismifísics ha destacat la bona sintonia aconseguida, l’intercanvi d’informació i el treball conjunt. Alerten, però, que cal millorar la senyalització
Durant sis sessions, agents de la Policia Municipal i membres de Dismifísics han intercanviat coneixements i experiències sobre la situació del col·lectiu de persones amb discapacitat i la problemàtica amb què es troben a la via pública. La iniciativa s’ha emmarcat en la formació que regularment rep el cos de seguretat.
Habitualment posa al dia temes penals, administratius o pràctiques de tir. Aquest any, a més, han decidit afegir aquesta nova vessant per conèixer d’aprop els problemes més habituals de les persones amb mobilitat reduïda, com són l’aparcament en places reservades o l’obstaculització de pas en les zones habilitades.
El curs ha servit als policies per posar al dia els seus coneixements sobre la normativa que afecta el col·lectiu i per reclamar la seva atenció per la perillositat a la qual es veu exposat. Dismifísics ha destacat la bona sintonia aconseguida, l’intercanvi d’informació i el treball conjunt. De totes maneres, han alertat que calen millores en la senyalització existent. Així, segons Salvador Torres, president de Dismifísics: “S’han aclarit diferents punts. Donem gràcies a aquesta campanya. Sortim molt satisfets perquè hem treballat conjuntament.”
Des de la Policia Municipal, la valoració ha estat també positiva però han destacat que aquesta formació s’hauria d’extendre a tota la ciutadania. Per a Serafín Moyano, sergent de la Policia Municipal: “Que no s’acabi amb la policia. Cal fer una formació conjunta de Dismifísics, Policia, la Taula de la Discapacitat i treballar tot el tema a nivell de tota la població per conscienciar tothom perquè això no és un problema de la policia ni de control, és un problema del ciutadà, que s’ha de conscienciar i ha de saber què s’ha de fer i què no i entre tots s’ha de fer”.
Dismifísics, l’Ajuntament de Terrassa i la Policia Municipal són els responsables d’aquesta iniciativa sense precedents.
La iniciativa s’ha emmarcat en la formació que regularment rep el cos de seguretat. Dismifísics ha destacat la bona sintonia aconseguida, l’intercanvi d’informació i el treball conjunt. Alerten, però, que cal millorar la senyalització
Durant sis sessions, agents de la Policia Municipal i membres de Dismifísics han intercanviat coneixements i experiències sobre la situació del col·lectiu de persones amb discapacitat i la problemàtica amb què es troben a la via pública. La iniciativa s’ha emmarcat en la formació que regularment rep el cos de seguretat.
Habitualment posa al dia temes penals, administratius o pràctiques de tir. Aquest any, a més, han decidit afegir aquesta nova vessant per conèixer d’aprop els problemes més habituals de les persones amb mobilitat reduïda, com són l’aparcament en places reservades o l’obstaculització de pas en les zones habilitades.
El curs ha servit als policies per posar al dia els seus coneixements sobre la normativa que afecta el col·lectiu i per reclamar la seva atenció per la perillositat a la qual es veu exposat. Dismifísics ha destacat la bona sintonia aconseguida, l’intercanvi d’informació i el treball conjunt. De totes maneres, han alertat que calen millores en la senyalització existent. Així, segons Salvador Torres, president de Dismifísics: “S’han aclarit diferents punts. Donem gràcies a aquesta campanya. Sortim molt satisfets perquè hem treballat conjuntament.”
Des de la Policia Municipal, la valoració ha estat també positiva però han destacat que aquesta formació s’hauria d’extendre a tota la ciutadania. Per a Serafín Moyano, sergent de la Policia Municipal: “Que no s’acabi amb la policia. Cal fer una formació conjunta de Dismifísics, Policia, la Taula de la Discapacitat i treballar tot el tema a nivell de tota la població per conscienciar tothom perquè això no és un problema de la policia ni de control, és un problema del ciutadà, que s’ha de conscienciar i ha de saber què s’ha de fer i què no i entre tots s’ha de fer”.
Dismifísics, l’Ajuntament de Terrassa i la Policia Municipal són els responsables d’aquesta iniciativa sense precedents.
viernes, 19 de marzo de 2010
l’Informe sobre els Drets Humans de les persones amb discapacitat
Un dels grans fracassos de la política espanyola d’atenció
a les persones amb discapacitat el trobem en l’accessibilitat.
Aquesta és una de les conclusions de
l’Informe sobre els Drets Humans de les persones amb discapacitat,
elaborat pel Comitè Espanyol de Representants
de Persones amb Discapacitat (CERMI). El document,
que pretén donar a conèixer les vulneracions que presenta
el sector amb la voluntat d’eliminar-les, va més
enllà i parla de prejudicis socials que fan que es vulnerin
molts drets de les persones amb discapacitat.
Sobre l’accessibilitat, l’informe posa de manifest que
són nombrosos els edificis que incompleixen la normativa
i que molts d’ells pertanyen a la mateixa administració;
i que a les comunitats autònomes en molts casos
ni tan sols tenen actualitzat el concepte de discapacitat
o inclosos els criteris de disseny per a tothom.
Pel que fa a aquest concepte, el document proposa
que s’actualitzi, ja que l’actual “va encaminat a que es
mantinguin les barreres que impedeixen el desenvolupament
de determinats drets. Així mateix, reclamen la
incorporació sistemàtica del factor discapacitat o de mòduls
específics a l’Enquesta de Població Activa (EPA),
l’Enquesta de llars o de la salut i d’altres de similars.
L’informe també recull contradiccions normatives
que vulneren els drets de les persones amb discapacitat.
Per exemple, el Codi Penal parla d’un possible avortament
si el fetus té “greus tares físiques o psíquiques”,
fet que demostra que la vida d’una persona amb discapacitat
és menys valuosa que la d’una sense. Per aquest
motiu, conclou que “la legislació és clarament discriminatòria
per no respectar el dret a la vida” i exigeix
una rectificació a la llei de l’avortament que s’està elaborant.
Pel que fa al dret a la família, el CERMI considera que
la Llei de Dependència estableix recursos importants
per desenvolupar aquest dret però, en canvi, no permet
a l’usuari escollir el suport que més s’adeqüi a la seva situació
ni estén els ajuts de l’assistent personal a totes
les persones amb discapacitat, ni considera l’oci com a
part fonamental del desenvolupament de la persona.
Lamenta, a més, que hi hagi comunitats autònomes que
hagin deixat fora del sistema d’ajuts als nens menors de
16 anys amb discapacitat severa per considerar-los responsabilitat
dels pares.
En l’àmbit penal, el document també qüestiona els
internaments forçosos de les persones amb malaltia
mental, ja que “en moltes ocasions no són escoltats i
se’ls aplica procediments penals sense diagnosticar la
seva malaltia, provocant-los danys irreparables”. Tampoc
deixa de banda que l’ordenament jurídic “permet
l’esterilització de persones amb discapacitat incapacitades
judicialment sense el seu consentiment”. També
lamenta que, per exemple, el Reglament del Notariat
qualifiqui com incapaces totes les persones amb discapacitat,
amb l’excepció quan aquesta és física. També hi
ha una falta de previsió en l’exercici de la funció del
jurat als tribunals populars, l’escassetat de recursos accessibles
per a persones amb discapacitat sensorial o la
multitud de barreres arquitectòniques a les dependències
judicials.
L’informe sobre els Drets Humans de les persones
amb discapacitat, però, també recull aspectes positius,
com que “molts dels casos relatats s’han solucionat o
estan en vies de fer-ho abans d’emprendre accions administratives
o judicials, fet que reflecteix que les discriminacions
són en moltes ocasions fruit del
desconeixement i dels prejudicis socials”. Un exemple
és que ja s’estan desenvolupant experiències positives
als recursos culturals, com visites específiques a alguns
museus o la utilització d’audioguies o signeguies. Però
insisteix en que és totalment imprescindible l’impuls i
desenvolupament de campanyes de sensibilització i
programes educatius que arribin a tots els segments de
la societat.
El document del CERMI fa algues propostes, com l’adaptació
dels prospectes dels medicaments mitjançant
la inclusió dels textos a una pàgina web, el disseny
d’autobusos condicionats per a persones amb discapacitat
física o la incorporació d’accessibilitat a les pàgines
d’Internet.
a les persones amb discapacitat el trobem en l’accessibilitat.
Aquesta és una de les conclusions de
l’Informe sobre els Drets Humans de les persones amb discapacitat,
elaborat pel Comitè Espanyol de Representants
de Persones amb Discapacitat (CERMI). El document,
que pretén donar a conèixer les vulneracions que presenta
el sector amb la voluntat d’eliminar-les, va més
enllà i parla de prejudicis socials que fan que es vulnerin
molts drets de les persones amb discapacitat.
Sobre l’accessibilitat, l’informe posa de manifest que
són nombrosos els edificis que incompleixen la normativa
i que molts d’ells pertanyen a la mateixa administració;
i que a les comunitats autònomes en molts casos
ni tan sols tenen actualitzat el concepte de discapacitat
o inclosos els criteris de disseny per a tothom.
Pel que fa a aquest concepte, el document proposa
que s’actualitzi, ja que l’actual “va encaminat a que es
mantinguin les barreres que impedeixen el desenvolupament
de determinats drets. Així mateix, reclamen la
incorporació sistemàtica del factor discapacitat o de mòduls
específics a l’Enquesta de Població Activa (EPA),
l’Enquesta de llars o de la salut i d’altres de similars.
L’informe també recull contradiccions normatives
que vulneren els drets de les persones amb discapacitat.
Per exemple, el Codi Penal parla d’un possible avortament
si el fetus té “greus tares físiques o psíquiques”,
fet que demostra que la vida d’una persona amb discapacitat
és menys valuosa que la d’una sense. Per aquest
motiu, conclou que “la legislació és clarament discriminatòria
per no respectar el dret a la vida” i exigeix
una rectificació a la llei de l’avortament que s’està elaborant.
Pel que fa al dret a la família, el CERMI considera que
la Llei de Dependència estableix recursos importants
per desenvolupar aquest dret però, en canvi, no permet
a l’usuari escollir el suport que més s’adeqüi a la seva situació
ni estén els ajuts de l’assistent personal a totes
les persones amb discapacitat, ni considera l’oci com a
part fonamental del desenvolupament de la persona.
Lamenta, a més, que hi hagi comunitats autònomes que
hagin deixat fora del sistema d’ajuts als nens menors de
16 anys amb discapacitat severa per considerar-los responsabilitat
dels pares.
En l’àmbit penal, el document també qüestiona els
internaments forçosos de les persones amb malaltia
mental, ja que “en moltes ocasions no són escoltats i
se’ls aplica procediments penals sense diagnosticar la
seva malaltia, provocant-los danys irreparables”. Tampoc
deixa de banda que l’ordenament jurídic “permet
l’esterilització de persones amb discapacitat incapacitades
judicialment sense el seu consentiment”. També
lamenta que, per exemple, el Reglament del Notariat
qualifiqui com incapaces totes les persones amb discapacitat,
amb l’excepció quan aquesta és física. També hi
ha una falta de previsió en l’exercici de la funció del
jurat als tribunals populars, l’escassetat de recursos accessibles
per a persones amb discapacitat sensorial o la
multitud de barreres arquitectòniques a les dependències
judicials.
L’informe sobre els Drets Humans de les persones
amb discapacitat, però, també recull aspectes positius,
com que “molts dels casos relatats s’han solucionat o
estan en vies de fer-ho abans d’emprendre accions administratives
o judicials, fet que reflecteix que les discriminacions
són en moltes ocasions fruit del
desconeixement i dels prejudicis socials”. Un exemple
és que ja s’estan desenvolupant experiències positives
als recursos culturals, com visites específiques a alguns
museus o la utilització d’audioguies o signeguies. Però
insisteix en que és totalment imprescindible l’impuls i
desenvolupament de campanyes de sensibilització i
programes educatius que arribin a tots els segments de
la societat.
El document del CERMI fa algues propostes, com l’adaptació
dels prospectes dels medicaments mitjançant
la inclusió dels textos a una pàgina web, el disseny
d’autobusos condicionats per a persones amb discapacitat
física o la incorporació d’accessibilitat a les pàgines
d’Internet.
sábado, 27 de febrero de 2010
Todos los edificios de nueva construcción deberán ser accesibles
El Consejo de Ministros aprobó el pasado 19 de febrero un real decreto por el que se modifica el Código Técnico de la Edificación que supone regular, a nivel estatal, unas condiciones básicas de accesibilidad y de uso de edificios que eviten la discriminación de ciudadanos con algún tipo de discapacidad a la hora de acceder id'utilitzar instalaciones, edificios o locales, tanto públicos como privados.
Se trata de establecer un referente mínimo común de ámbito estatal que garantiza la igualdad y la no discriminación de las personas que residen en las diferentes Comunidades Autónomas. De esta manera, las modificaciones que se incorporan en el Código Técnico de la Edificación se han elaborado según el mandato de la Ley de Igualdad de oportunidades, no discriminación y accesibilidad universal de las personas con discapacidad, de 2003.
Esta Ley establece en su artículo décimo y en su disposición adicional novena de que el Gobierno regularía unas condiciones básicas de accesibilidad, sin perjuicio de las competencias atribuidas a las Comunidades Autónomas ya las corporaciones locales.
De esta manera, el Código Técnico de la Edificación-una normativa estatal pionera y referente internacional que establece unas exigencias necesarias sobre la eficiencia energética y la protección frente al ruido en los edificios-se amplía y se enriquece, incorporando una demanda de los colectivos de personas discapacitadas. El Código se aprobó en 2006 y su entrada en vigor plena se produjo en 2009.
Así, el Código Técnico de la Edificación establece a partir de ahora unas condiciones mínimas de accesibilidad aplicables a todas las nuevas construcciones. Sin embargo, el objetivo de esta normativa es lograr una accesibilidad real y total y, de esta forma, se abordará su aplicación en los edificios y patrimonio que ya existen. Este es el punto de partida con el que abordará los futuros trabajos | trabajos la Comisión de Accesibilidad, que forma parte de la Comisión Técnica del Código Técnico de la Edificación.
Las medidas sobre seguridad de utilización que ya regulaba el Código Técnico de la Edificación se amplían para tener en cuenta su uso por parte de personas discapacitadas. Es el caso de elementos arquitectónicos como | como escaleras, desniveles, rampas, iluminación mínima o reducción del riesgo de atrapamiento.
En caso de incendio, por ejemplo, se incorporan nuevas exigencias que las personas con discapacidad puedan abandonar el edificio o alcanzar zonas seguras, como la creación de zonas de refugio, ascensores y salidas de emergencia accesibles.
La modificación del Código elimina también la llamada accesibilidad "de segundo nivel" que permitían algunas normativas autonómicas menos estrictos, que creaban itinerarios denominados "practicables". A partir de ahora, sólo se describe como único y obligatorio un "itinerario accesible" que debe cumplir las condiciones necesarias para la movilidad de las personas.
El principio de "accesibilidad para todos" amplía el número de colectivos beneficiados por estas novedades en el Código Técnico de la Edificación: además de las personas que se desplazan en silla de ruedas o invidentes, esta normativa básica incorpora necesidades de otros usuarios como los mayores, las personas con movilidad reducida o los ciudadanos con discapacidad auditiva o cognitiva.
En este sentido, el documento básico de accesibilidad prevé e incorpora otra serie de medidas específicas como | como estas:
Condiciones de las viviendas específicos para personas con discapacidad auditiva, plazas reservadas en locales o en espectáculos, o sistemas de bucle de inducción magnética en taquillas o mostradores de información.
Puntos de llamada y atención accesible en edificios públicos.
Contrastes visuales para que las personas con alguna discapacidad visual puedan percibir.
Pavimentos táctiles en la señalización de elementos potencialmente peligrosos (arrancadas | arranques de escaleras, desniveles, escala, etcétera), en itinerarios de las vías públicas o en los puntos de atención accesible en edificios públicos.
Señalización de alerta en las salidas de vehículos de aparcamientos públicos
El Ministerio de Vivienda ha consensuado este texto hoy aprobado por el Consejo de Ministros entre todos los col • lectivos implicados y las Comunidades Autónomas.
El Ministerio presentó en 2008 el borrador a los colectivos afectados, los agentes de la edificación implicados y Administraciones públicas. Recogidas numerosas alegaciones y propuestas, hace un año se formó un grupo de trabajo que a lo largo de 2009 trabajó intensamente para alcanzar el consenso técnico necesario, y ha informado, además, las Comunidades Autónomas de los acuerdos que ha ido adoptando.
Este grupo de trabajo ha estado formado por representantes del Ministerio de Vivienda, del CERMI, del Instituto de Ciencias de la Construcción Eduardo Torroja, del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) y de los colectivos de arquitectos, aparejadores y promotores.
Fuente: Solidaridad Digital
Se trata de establecer un referente mínimo común de ámbito estatal que garantiza la igualdad y la no discriminación de las personas que residen en las diferentes Comunidades Autónomas. De esta manera, las modificaciones que se incorporan en el Código Técnico de la Edificación se han elaborado según el mandato de la Ley de Igualdad de oportunidades, no discriminación y accesibilidad universal de las personas con discapacidad, de 2003.
Esta Ley establece en su artículo décimo y en su disposición adicional novena de que el Gobierno regularía unas condiciones básicas de accesibilidad, sin perjuicio de las competencias atribuidas a las Comunidades Autónomas ya las corporaciones locales.
De esta manera, el Código Técnico de la Edificación-una normativa estatal pionera y referente internacional que establece unas exigencias necesarias sobre la eficiencia energética y la protección frente al ruido en los edificios-se amplía y se enriquece, incorporando una demanda de los colectivos de personas discapacitadas. El Código se aprobó en 2006 y su entrada en vigor plena se produjo en 2009.
Así, el Código Técnico de la Edificación establece a partir de ahora unas condiciones mínimas de accesibilidad aplicables a todas las nuevas construcciones. Sin embargo, el objetivo de esta normativa es lograr una accesibilidad real y total y, de esta forma, se abordará su aplicación en los edificios y patrimonio que ya existen. Este es el punto de partida con el que abordará los futuros trabajos | trabajos la Comisión de Accesibilidad, que forma parte de la Comisión Técnica del Código Técnico de la Edificación.
Las medidas sobre seguridad de utilización que ya regulaba el Código Técnico de la Edificación se amplían para tener en cuenta su uso por parte de personas discapacitadas. Es el caso de elementos arquitectónicos como | como escaleras, desniveles, rampas, iluminación mínima o reducción del riesgo de atrapamiento.
En caso de incendio, por ejemplo, se incorporan nuevas exigencias que las personas con discapacidad puedan abandonar el edificio o alcanzar zonas seguras, como la creación de zonas de refugio, ascensores y salidas de emergencia accesibles.
La modificación del Código elimina también la llamada accesibilidad "de segundo nivel" que permitían algunas normativas autonómicas menos estrictos, que creaban itinerarios denominados "practicables". A partir de ahora, sólo se describe como único y obligatorio un "itinerario accesible" que debe cumplir las condiciones necesarias para la movilidad de las personas.
El principio de "accesibilidad para todos" amplía el número de colectivos beneficiados por estas novedades en el Código Técnico de la Edificación: además de las personas que se desplazan en silla de ruedas o invidentes, esta normativa básica incorpora necesidades de otros usuarios como los mayores, las personas con movilidad reducida o los ciudadanos con discapacidad auditiva o cognitiva.
En este sentido, el documento básico de accesibilidad prevé e incorpora otra serie de medidas específicas como | como estas:
Condiciones de las viviendas específicos para personas con discapacidad auditiva, plazas reservadas en locales o en espectáculos, o sistemas de bucle de inducción magnética en taquillas o mostradores de información.
Puntos de llamada y atención accesible en edificios públicos.
Contrastes visuales para que las personas con alguna discapacidad visual puedan percibir.
Pavimentos táctiles en la señalización de elementos potencialmente peligrosos (arrancadas | arranques de escaleras, desniveles, escala, etcétera), en itinerarios de las vías públicas o en los puntos de atención accesible en edificios públicos.
Señalización de alerta en las salidas de vehículos de aparcamientos públicos
El Ministerio de Vivienda ha consensuado este texto hoy aprobado por el Consejo de Ministros entre todos los col • lectivos implicados y las Comunidades Autónomas.
El Ministerio presentó en 2008 el borrador a los colectivos afectados, los agentes de la edificación implicados y Administraciones públicas. Recogidas numerosas alegaciones y propuestas, hace un año se formó un grupo de trabajo que a lo largo de 2009 trabajó intensamente para alcanzar el consenso técnico necesario, y ha informado, además, las Comunidades Autónomas de los acuerdos que ha ido adoptando.
Este grupo de trabajo ha estado formado por representantes del Ministerio de Vivienda, del CERMI, del Instituto de Ciencias de la Construcción Eduardo Torroja, del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) y de los colectivos de arquitectos, aparejadores y promotores.
Fuente: Solidaridad Digital
sábado, 12 de diciembre de 2009
MANIFEST DEL DIA INTERNACIONAL DE LA DISCAPACITAT 2009
MANIFEST DEL DIA INTERNACIONAL DE LA DISCAPACITAT 2009
Fa uns tres anys, diverses entitats vinculades a les persones amb discapacitat vam començar un nou camí amb l’Ajuntament de Terrassa. I li vam dir Taula de la Discapacitat.
Tots erem conscients de que hi havia molta feina per fer i de que les pautes que havíem seguit fins llavors no eren prou vàlides i ens portaven sovint al desencontre, al desencís i a la frustració.
Poc a poc, des de les primeres reunions en les que tots plegats vam abocar un munt de problemes i mancances que pateixen les persones amb discapacitat, vam anar descobrint que ens calia anar pas a pas. I es van començar a crear comissions de treball. Això ens va permetre conèixer a polítics i tècnics de cadascuna de les àrees, així com a membres de les altres entitats.
I va ser així com vam trobar el principal actiu de la Taula: la comunicació directe entre les persones que tenen els problemes i les que han de treballar per resoldre’ls. D’aquesta manera, tots hem après i, per tant, hem començat a ser més efectius. Per que l’altra lliçó és que, tot i ser molt important el debat, aquest no te cap sentit si no es plasma en una acció. Per petita que sembli.
També hem descobert que les necessitats de les persones no es poden compartimentar, que quan parlem de mobilitat o de lleure, també estem parlant d’accessibilitat i de recursos socials.
I que les necessitats d’una persona amb discapacitat física no son les mateixes que les d’una persona amb discapacitat intel·lectual.
Per això és tant important el treball transversal, tant des de la vessant dels tècnics fent partícips a les diferents àrees municipals, com des dels representats de les persones amb discapacitat que han de recollir la màxima diversitat que hi ha en aquest mon.
Ens queda un camí molt llarg, però l’hem de seguir caminant, i ho hem de fer parlant, aprenent, formant, sensibilitzant i, sobre tot, fent.
I ho hem de fer, tots, sota el nou paradigma que fa uns anys s’està imposant cada cop amb més força. Estem passant dels conceptes de caritat, de compassió, d’assistència social al dels drets. Al llarg de la història, la lluita pels drets civils ha estat una constant: tots recordem els moviments per la no discriminació a les persones per raó de la seva raça, per raó del seu génere, per raó de la seva orientació sexual. Tots sabem el que és el racisme, el masclisme, la homofòbia. Doncs bé, nosaltres hem de lluitar per la no discriminació de les persones amb discapacitat. Hem de desterrar el “minusvalidisme” de la nostra societat.
Un fet cabdal va ser l’aprovació de la Convenció de les Nacions Unides pels drets de les persones amb discapacitat i la seva ratificació pel nostre Estat, on forma part de l’ordenament jurídic des de Maig del 2008. A iniciativa de la Taula, l’Ajuntament de Terrassa va aprovar unànimement la seva adhesió a aquest Tractat. De tots nosaltres depèn que tant la lletra com l’esperit d’aquesta norma no es quedi en el paper, sinó que realment serveixi per anar eliminant tantes i tantes situacions que les persones amb discapacitat i les seves famílies viuen diàriament.
Quan una persona no pot entrar a una botiga a comprar-se unes sabates, perquè hi ha un esglaó que l’impedeix entrar en la seva cadira de rodes, està sent discriminada.
Quan una persona no pot pujar en un transport públic, perquè no està adaptat, està sent discriminada
Quan un nen no pot fer servir cap joc en un parc infantil, per raó de la seva discapacitat, està sent discriminat.
Quan una persona no pot portar a terme el seu projecte de vida de forma independent, perquè li manca un assistent personal, està sent discriminada.
Quan una persona amb discapacitat no pot aparcar en una zona reservada, perquè està ocupada per un vehicle no autoritzat, està sent discriminada.
Com veieu, aquests són alguns dels molts reptes, molt importants per a moltes persones, però si som conscients dels nostres actius, ens adonarem que els podem aconseguir.
Estem en una ciutat que, tradicionalment, ha estat capdavantera en la promoció de recursos i serveis especialitzats. Una ciutat que ha fet seu el lema: “tothom suma”.
Tenim una xarxa d’entitats disposades a treballar colze amb colze amb l’administració, aportant el coneixement precís de les necessitats, mancances i recursos actuals. Però també disposades a reivindicar i a lluitar el que calgui quan les coses no es facin bé.
Tenim uns tècnics municipals preparats i amb una predisposició exemplar per a aprendre tot allò que només es coneix quan es viu, i per a ensenyar allò que molts desconeixem.
Tenim professionals en tots els àmbits que, dia a dia, fan amb el seu treball, la seva dedicació, la seva humanitat, que la vida de les persones amb discapacitat sigui millor: mestres, monitors, professionals de la salut, treballadors dels transports adaptats, voluntaris, cuidadors….
Què ens cal? Que les persones en les que hem delegat com a ciutadans la responsabilitat de la gestió pública: alcalde, regidors, diputats, posin la seva voluntat, però també els recursos, materials i organitzatius, necessaris perquè aquest enorme potencial humà no sigui malbaratat.
Per això us demanem des de la Taula de la Discapacitat que amb les vostres decisions, amb els vostres pressupostos, amb les vostres actuacions en el dia a dia, ens ajudeu a fer de Terrassa la veritable Ciutat de les Persones.
Fa uns tres anys, diverses entitats vinculades a les persones amb discapacitat vam començar un nou camí amb l’Ajuntament de Terrassa. I li vam dir Taula de la Discapacitat.
Tots erem conscients de que hi havia molta feina per fer i de que les pautes que havíem seguit fins llavors no eren prou vàlides i ens portaven sovint al desencontre, al desencís i a la frustració.
Poc a poc, des de les primeres reunions en les que tots plegats vam abocar un munt de problemes i mancances que pateixen les persones amb discapacitat, vam anar descobrint que ens calia anar pas a pas. I es van començar a crear comissions de treball. Això ens va permetre conèixer a polítics i tècnics de cadascuna de les àrees, així com a membres de les altres entitats.
I va ser així com vam trobar el principal actiu de la Taula: la comunicació directe entre les persones que tenen els problemes i les que han de treballar per resoldre’ls. D’aquesta manera, tots hem après i, per tant, hem començat a ser més efectius. Per que l’altra lliçó és que, tot i ser molt important el debat, aquest no te cap sentit si no es plasma en una acció. Per petita que sembli.
També hem descobert que les necessitats de les persones no es poden compartimentar, que quan parlem de mobilitat o de lleure, també estem parlant d’accessibilitat i de recursos socials.
I que les necessitats d’una persona amb discapacitat física no son les mateixes que les d’una persona amb discapacitat intel·lectual.
Per això és tant important el treball transversal, tant des de la vessant dels tècnics fent partícips a les diferents àrees municipals, com des dels representats de les persones amb discapacitat que han de recollir la màxima diversitat que hi ha en aquest mon.
Ens queda un camí molt llarg, però l’hem de seguir caminant, i ho hem de fer parlant, aprenent, formant, sensibilitzant i, sobre tot, fent.
I ho hem de fer, tots, sota el nou paradigma que fa uns anys s’està imposant cada cop amb més força. Estem passant dels conceptes de caritat, de compassió, d’assistència social al dels drets. Al llarg de la història, la lluita pels drets civils ha estat una constant: tots recordem els moviments per la no discriminació a les persones per raó de la seva raça, per raó del seu génere, per raó de la seva orientació sexual. Tots sabem el que és el racisme, el masclisme, la homofòbia. Doncs bé, nosaltres hem de lluitar per la no discriminació de les persones amb discapacitat. Hem de desterrar el “minusvalidisme” de la nostra societat.
Un fet cabdal va ser l’aprovació de la Convenció de les Nacions Unides pels drets de les persones amb discapacitat i la seva ratificació pel nostre Estat, on forma part de l’ordenament jurídic des de Maig del 2008. A iniciativa de la Taula, l’Ajuntament de Terrassa va aprovar unànimement la seva adhesió a aquest Tractat. De tots nosaltres depèn que tant la lletra com l’esperit d’aquesta norma no es quedi en el paper, sinó que realment serveixi per anar eliminant tantes i tantes situacions que les persones amb discapacitat i les seves famílies viuen diàriament.
Quan una persona no pot entrar a una botiga a comprar-se unes sabates, perquè hi ha un esglaó que l’impedeix entrar en la seva cadira de rodes, està sent discriminada.
Quan una persona no pot pujar en un transport públic, perquè no està adaptat, està sent discriminada
Quan un nen no pot fer servir cap joc en un parc infantil, per raó de la seva discapacitat, està sent discriminat.
Quan una persona no pot portar a terme el seu projecte de vida de forma independent, perquè li manca un assistent personal, està sent discriminada.
Quan una persona amb discapacitat no pot aparcar en una zona reservada, perquè està ocupada per un vehicle no autoritzat, està sent discriminada.
Com veieu, aquests són alguns dels molts reptes, molt importants per a moltes persones, però si som conscients dels nostres actius, ens adonarem que els podem aconseguir.
Estem en una ciutat que, tradicionalment, ha estat capdavantera en la promoció de recursos i serveis especialitzats. Una ciutat que ha fet seu el lema: “tothom suma”.
Tenim una xarxa d’entitats disposades a treballar colze amb colze amb l’administració, aportant el coneixement precís de les necessitats, mancances i recursos actuals. Però també disposades a reivindicar i a lluitar el que calgui quan les coses no es facin bé.
Tenim uns tècnics municipals preparats i amb una predisposició exemplar per a aprendre tot allò que només es coneix quan es viu, i per a ensenyar allò que molts desconeixem.
Tenim professionals en tots els àmbits que, dia a dia, fan amb el seu treball, la seva dedicació, la seva humanitat, que la vida de les persones amb discapacitat sigui millor: mestres, monitors, professionals de la salut, treballadors dels transports adaptats, voluntaris, cuidadors….
Què ens cal? Que les persones en les que hem delegat com a ciutadans la responsabilitat de la gestió pública: alcalde, regidors, diputats, posin la seva voluntat, però també els recursos, materials i organitzatius, necessaris perquè aquest enorme potencial humà no sigui malbaratat.
Per això us demanem des de la Taula de la Discapacitat que amb les vostres decisions, amb els vostres pressupostos, amb les vostres actuacions en el dia a dia, ens ajudeu a fer de Terrassa la veritable Ciutat de les Persones.
jueves, 23 de julio de 2009
La FAVT i Dismifísics lluitaran plegades per una de ciutat que no discrimini ningú
La FAVT i Dismifísics lluitaran plegades per una de ciutat que no discrimini ningú
Per aquestes entitats l'accessibilitat integral és el dret bàsic que garanteix la no-discriminació per raons d'edat, discapacitat o característiques funcionals
Una ciutat que pugui garantir l'accessibilitat integral de les persones en la construcció d'edificis, l'urbanisme, el transport, la comunicació i els serveis. Aquest és l’objectiu del protocol d'actuació en pro d'un nou model de ciutat que han signat aquest dimecres la Federació d'Associació de Veïns de Terrassa (FAVT) i DISMIFISICS (Terrassencs Disminuïts Físics Associats) Per aquestes entitats l'accessibilitat integral és el dret bàsic que garanteix la no-discriminació per raons d'edat, discapacitat o característiques funcionals i és imprescindible per a la participació social i econòmica en igualtat d'oportunitats. Per això, volen que Terrassa sigui accessible per tothom amb tots els canvis que això comporta.José Luís García, responsable veïnal del Pla Integral d’Accessibilitat per a Terrassa “El que es busca, el que es pretén és una accessibilitat per tothom, aquesta accessibilitat implica que una persona amb discapacitat pugui tenir un lliure accés a on vulgui anar. Això vol dir un canvi de mentalitat, un canvi en el disseny, un canvi en les estructures, un canvi en la mentalitat de les persones” Ambdues entitats es comprometen mitjançant aquest acord, a fomentar la normalització i participació de les persones discapacitades en qualsevol dels òrgans de participació i consulta existents a la ciutat de Terrassa.Salvador Torres, President de DISMIFISIC “per poder ajudar a l’Administració a que les persones amb mobilitat reduïda tinguem un nivell de vida més digne a la nostra ciutat, per això la FAVT i DISMIFISIC hem arribat a l’acord de fomentar la normalització i la participació de persones discapacitades a la nostra ciutat de Terrassa”
L’acord proposa defensar el concepte de "mobilitat sostenible" mes enllà del medi ambient, prenent com a indicadors de sostenibilitat urbana als discapacitats, les persones amb mobilitat reduïda i els nens.
Per aquestes entitats l'accessibilitat integral és el dret bàsic que garanteix la no-discriminació per raons d'edat, discapacitat o característiques funcionals
Una ciutat que pugui garantir l'accessibilitat integral de les persones en la construcció d'edificis, l'urbanisme, el transport, la comunicació i els serveis. Aquest és l’objectiu del protocol d'actuació en pro d'un nou model de ciutat que han signat aquest dimecres la Federació d'Associació de Veïns de Terrassa (FAVT) i DISMIFISICS (Terrassencs Disminuïts Físics Associats) Per aquestes entitats l'accessibilitat integral és el dret bàsic que garanteix la no-discriminació per raons d'edat, discapacitat o característiques funcionals i és imprescindible per a la participació social i econòmica en igualtat d'oportunitats. Per això, volen que Terrassa sigui accessible per tothom amb tots els canvis que això comporta.José Luís García, responsable veïnal del Pla Integral d’Accessibilitat per a Terrassa “El que es busca, el que es pretén és una accessibilitat per tothom, aquesta accessibilitat implica que una persona amb discapacitat pugui tenir un lliure accés a on vulgui anar. Això vol dir un canvi de mentalitat, un canvi en el disseny, un canvi en les estructures, un canvi en la mentalitat de les persones” Ambdues entitats es comprometen mitjançant aquest acord, a fomentar la normalització i participació de les persones discapacitades en qualsevol dels òrgans de participació i consulta existents a la ciutat de Terrassa.Salvador Torres, President de DISMIFISIC “per poder ajudar a l’Administració a que les persones amb mobilitat reduïda tinguem un nivell de vida més digne a la nostra ciutat, per això la FAVT i DISMIFISIC hem arribat a l’acord de fomentar la normalització i la participació de persones discapacitades a la nostra ciutat de Terrassa”
L’acord proposa defensar el concepte de "mobilitat sostenible" mes enllà del medi ambient, prenent com a indicadors de sostenibilitat urbana als discapacitats, les persones amb mobilitat reduïda i els nens.
martes, 7 de julio de 2009
Dismifisics impulsa, junt amb altres entitats, una jornada de sensibilització sobre discapacitat
Dismifisics impulsa, junt amb altres entitats, una jornada de sensibilització sobre discapacitat
Sota el lema ‘Desperta la sensibilitat i apropa’t a la discapacitat’, l’associació Terrassencs Disminuïts Físics Associats, juntament amb l’Associació de Veïns de Can Boada del Pi, Creu Roja, Voluntaris de Terrassa, l’Associació de Persones Sordes de Terra i l’Ajuntament de Terrassa, organitzen el proper dissabte 11 de juliol una jornada adreçada als més petits que té l’objectiu de sensibilitzar sobre la discapacitat. Serà al Casal de Can Boada a partir de les 11 del matí i fins a les 14 h.
Durant tres hores els nens i nenes que s’apropin a Can Boada tindran l’oportunitat, mitjançant diferents jocs i activitats, d’experimentar les dificultats amb què es troben quotidianament les persones amb discapacitat.
En aquesta jornada, que compta amb el suport de la Confederació ECOM Catalunya, hi col·laboren també AVAN, ONCE, PRODIS, C.M. Horitzó i FUPAR.
Sota el lema ‘Desperta la sensibilitat i apropa’t a la discapacitat’, l’associació Terrassencs Disminuïts Físics Associats, juntament amb l’Associació de Veïns de Can Boada del Pi, Creu Roja, Voluntaris de Terrassa, l’Associació de Persones Sordes de Terra i l’Ajuntament de Terrassa, organitzen el proper dissabte 11 de juliol una jornada adreçada als més petits que té l’objectiu de sensibilitzar sobre la discapacitat. Serà al Casal de Can Boada a partir de les 11 del matí i fins a les 14 h.
Durant tres hores els nens i nenes que s’apropin a Can Boada tindran l’oportunitat, mitjançant diferents jocs i activitats, d’experimentar les dificultats amb què es troben quotidianament les persones amb discapacitat.
En aquesta jornada, que compta amb el suport de la Confederació ECOM Catalunya, hi col·laboren també AVAN, ONCE, PRODIS, C.M. Horitzó i FUPAR.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
