domingo, 3 de febrero de 2013

Prou Barreres demana especial atenció a les dones amb discapacitad.

La seva activista Paqui Torres ha llegit el manifest en la concentració d'aquest mes davant l'Ajuntament. Ha posat l’accent en un col·lectiu que és més vulnerable i té més dificultats per defensar-se Com cada mes, una concentració davant de l’Ajuntament ha denunciat els casos de violència vers les dones, una xacra que no cessa malgrat el rebuig unànim de la societat. En aquesta ocasió la convocatòria ha reunit una cinquantena de persones. L’encarregada de llegir el manifest ha estat Paqui Torres, activista de l’associació Prou Barreres. Al text s’ha posat l’accent en les dones amb discapacitat, més vulnerables i amb més dificultats per defensar-se. Aquest col·lectiu sol tenir dependència dels agressors i molt sovint no els denuncien per por a ser desateses. Segons Paqui Torres: "Per tenir altres dificultats, a més de les que té la persona maltractada, tener altres dificultats que encara fan més complicat sortir d'aquest cercle de maltractament i que les fan més vulnerables." En tot l’any passat van morir a Terrassa dues dones a mans de les seves parelles o exparelles. A Catalunya van ser 12 i al conjunt d‘Espanya 49. Aquest 2013 ja se n’han registrat 2 en tot l’Estat. El manifest dóna a conèixer un informe del Consell d’Europa segons el qual la violència de gènere és la primera causa de mort i incapacitat permanent en dones d’entre 16 i 44 anys. El text llegit aquest dijous demana que les administracions continuïn lluitant a favor de les polítiques de sensibilització. També confia que la societat civil sugui activa en el rebuig a la violència sexista. MANIFEST CONTRA LA VIOLÈNCIA VERS LES DONES 24 de gener de 2013 Bona tarda. Moltes gràcies per acompanyar-nos en aquesta nova concentració contra la violència vers les dones, una concentració que, cada mes, mantenim amb la voluntat de manifestar el nostre rebuig i la nostra solidaritat amb les dones que la pateixen. Convé recordar, en un moment en què sembla que la crisi ho eclipsa tot, que la violència masclista continua essent un dels problemes més greus del planeta, tant per la seva dimensió com per conseqüències, molt greus, que aquesta té sobre les dones i sobre el seu entorn, especialment els nens i les nenes. Segons un informe del Consell d’Europa, la violència en l’àmbit de la llar, exercida pel de marit o company sentimental, és la primera causa de mort i incapacitat permanent entre les dones de 16 i 44 anys, per sobre del càncer, dels accidents de trànsit o de les guerres. A casa nostra la violència contra les dones continua cobrant-se vides. A l’estat espanyol, durant l’any 2012, es van comptabilitzar 49 assassinats de dones a mans de les seves parelles o exparelles, 12 d’elles a Catalunya, 2 a Terrassa. I aquest any 2013 ja ens ha deixat dues noves víctimes. Tanmateix, la majoria d’aquests fets no ocupen més que un breu espai en les notícies i els diaris, perquè la societat sembla haver-se resignat a què, periòdicament, es produeixi un crim per violència masclista. És veritat que aquesta violència ha existit sempre, però també ho és que fa algunes dècades era més tolerada del què ho és ara i que concentracions com aquesta no haguessin estat possible. Afortunadament, hem passat de la tolerància al rebuig; però no podem adormir-nos, hem de mantenir viva la indignació contra aquest tipus d’actes violents per no caure en la indiferència i en la desídia. Aquesta tarda jo voldria posar l’accent en un col·lectiu de dones, el d’aquelles que pateixen algun tipus de discapacitat, perquè també elles, malauradament, pateixen violència masclista. A l’igual que la resta de dones, les que patim alguna discapacitat podem ser víctimes d’agressions físiques, de violacions i assetjaments, i de violència psicològica. A més, les dones discapacitades, som més vulnerables a patir violència, i aquest major risc ve donat per diferents motius: - Perquè tenim menys possibilitat de defensa personal davant els agressors - Perquè, per motius de la nostra discapacitat, sovint estem allunyades d’activitats socials i laborals, i restem aïllades en l’àmbit domèstic, de manera que som més dependents econòmicament - Per la nostra major dependència a l’assistència dels agressors - Per la por a denunciar els abusos i perdre els vincles afectius o les cures. - Perquè, majoritàriament, aquesta violència és exercida dins el cercle més proper a la dona (família, amistats, personal d’assistència...) i queda silenciada, sovint perquè les barreres físiques i les condicions d’aïllament social fan molt difícil la denúncia. Totes les persones hauríem de tenir el dret a desenvolupar el nostre projecte de vida, a prendre decisions sobre el nostre futur i a decidir sobre nosaltres mateixes. Sense coaccions, sense violència i en llibertat. Per això demanem que, des de les administracions, es continuï treballant a favor de polítiques d’informació i sensibilització que eliminin els estereotips sexistes que afavoreixen la violència contra totes les dones. I demanem, així mateix, a la societat civil, que s’impliqui activament en el rebuig a qualsevol tipus de discriminació sexista. Les dones discapacitades volem fugir de la victimització en la que la societat ens ha col·locat sempre, volem ser un agent positiu, perquè tenim molt a aportar i volem participar, junt amb altres dones i altres homes, en la construcció d’una societat inclusiva per a totes les persones. Moltes gràcies.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada