En els últims anys ha canviat l'enfocament que la nostra societat mantenia sobre la discapacitat gràcies, en bona mesura, a l'acció sostinguda de la ciutadania amb discapacitat i de les organitzacions civils que s'articula. Gradualment hem anat abandonant aquelles concepcions que consideraven la discapacitat com una anomalia o singularitat contraposada al cànon de normalitat preponderant, o com un problema fonamentalment mèdic, i que justificaven actuacions de caràcter benèfic o caritatiu. Avui entenem la discapacitat com una manifestació més de la diversitat humana que enriqueix la nostra societat. > Aquesta nova manera d'entendre la discapacitat ens obliga a afrontar-la des de l'òptica dels drets humans. Fins a ara, els drets reconeguts a tot ser humà no havien arribat amb la intensitat i l' abast suficient a les persones amb discapacitat, pel que aquestes emmalaltien d'un dèficit de ciutadania. Aquest dèficit només es pot superar mitjançant la combinació de mesures de no discriminació i d'acció positiva. Aquest és l'objectiu de les polítiques de discapacitat que hem de promoure i defensar